Introduccion

Amb el so en rus amb què començaven la majoria de programes des de l'emissora de Pals comença també aquest homenatge pòstum a la millor emissora de la xarxa de Radio Liberty al món sencer. Feia servir l'amplitud modulada (concretament l'ona curta) per a fer arribar els missatges d'esperança i llibertat a l'altra banda del Teló d'Acer. Durant molts anys i des dels seus inicis va ser la més potent del món però malauradament i per raons polítiques i d'enveges el dia 25 de maig del 2001 a les 10:00 va cessar en les seves emissions. Es tractava d’una emissora amb sis transmissors d’ona curta de 250KW cada un i el seu objectiu principal era Rússia i els seus països satèl·lits. Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer que durant el cop d'estat, el 18 d'agost de 1991 i mentre estava tancat en una cambra, va aconseguir estar connectat al món exterior mitjançant una ràdio del personal de servei i estar informat del que passava al seu país a través de les emissions de radio Liberty de Pals.

Canalparadís.net ha rodat un documental sobre Radio Liberty, i especialment sobre el centre emissor de Pals. Ja ha estat emès a Espanya, a Catalunya per C33 i per tota Espanya a traves del Canal Historia. A la xarxa es pot trobar un trailer i el propi documental sencer.

La idea de construir una emissora en aquest paratge va néixer l’any 1955 quan L’American Committee for Liberation (AMCOMLIB)vafer diversos i exhaustius estudis en diferents indrets i països. El motiu d'escollir la Platja de Pals, localitzat a Girona, coordenades geogràfiques 41º 59' Nord, 3º 12' Est, va ser considerant diversos factors, entre ells el terreny on tot era sorrals de matolls baixos, amb pocs pins i lluny de qualsevol àrea habitada i molt afavorit tècnicament pel fet d'estar davant del mar i que serviria de reflex de les ones radiades augmentant l'energia emesa. El 1958 els americans van comprar els aproximadament 333.500 m2 de terreny, segons l'escriptura del 15/03/1958, per7.673.073 pessetes (46.116,10 €) de l’època posant-ho a nom de l’estat espanyol, que era el propietari dels terrenys i cobrava en concepte de lloguer 285.000 dollars anyals. Jo he calculat que ara, els 7,6 millions de la compra serien uns 657.000.000 pessetes, 3.948.649 €, per un bosc. El 1958 es van començar a construir camins i a fer els primers fonaments així com la carretera per finalment el 23 de març de 1959, a les 3:05 del matí, haver-hi la primera emissió amb el transmissor Telefunken (separat amb una lona per no estar l’edifici acabat). L'electricitat era produïda amb un motor diésel i la antena emissora era una ròmbica provisional. El dia 22 de març del 2006, a les 15:56 es va destruir el camp d'antenes. Mancaven justament 11 hores i 51 minuts pel 47è aniversari de la primera emissió.

Els americans coneixen aquest tipus d'estacions emissores com “les ràdios”. Hi ha moltes emissores d’aquesta mena repartides per tot el món. A Portugal en trobàvem dues, a Alemanya n’hi havia tres, a Grècia, a Marroc i moltes altres. Aquestes que he anomenat emeten cap a Rússia, però cap assoleix la cobertura que donava la “nostra”. El lloc era estratègicament insuperable, senzillament el millor de tots els que havien estudiat els enginyers. Les altres repartides per tot el món emeten per a la Xina, Àfrica, Països àrabs... La guerra freda va ser el motiu de l’aparició d’aquestes emissores. RL dispara informació a diferència de la guerra “calenta” que dispara una altra classe “d’informació” més destructiva. Hi havia molts rumors des que es va construir : que si a baix hi havia míssils, avions, que si hi passaves per davant et podies morir, que s’enviaven missatges xifrats ... fins i tot van arribar a dir que una persona que sabia molts de secrets sobre l'emissora el van agafar i li van fer prendre unes pastilles per esborrar-li la memòria i que quedés "tonto" ... Òbviament eren falses. El que fa referència a la informació ho ignoro, però es una possibilitat, doncs els “promotors” de la emissora va ser la CIA.

El primer nom que va tenir era AMCOMLIB, (American Committe for Liberation from Bolchevism),després va ser Radio Liberty, per passar posteriorment a anomenar-se Radio Free Europe/Radio Liberty (Radio Europa lliure / Radio Llibertat). Finalment, el novembre del 1995 va ser IBB/VOA, oficina internacionalde radiodifusió / Veu d’Amèrica. Amb la caiguda del mur de Berlín, l'arribada de Gorbatchov i de la "llibertat" d'expressió, es va qüestionar la seva existència, doncs des d'aleshores es van començar a instal·lar emissores d' FM i ona mitja a l’ interior del propi país. Les mateixes emissores que havien interferit per a evitar que Radio Liberty arribés als ciutadans russos, ara emetien els programes americans. En data d'octubre del 2002 van aparèixer en alguns diaris que Rússia està tancant aquestes emissores locals que emetien programes de la VOA. El Juny del 2003 han fet tancar també la darrera emissora de TV privada no governamental.

La VOA pertany al govern dels EEUU, RFE/RL és privada i subvencionada pel congrés americà. Tot i que els diners surten del mateix lloc, es fan la competència, doncs VOA es “més” del govern que Radio Liberty. Als directius de la VOA no els agrada el que fa “olor” a RL i de mica en mica van tancant aquestes emissores, primer les de Portugal, ara la de Pals. El 2007 es va saber de nous * tancaments, un gran nou error.

Ningú va moure un dit per a evitar el tancament de lemissora de Pals, tots hi estaven d'acord, i si algú s’hi hagués oposat hauria perillat el seu lloc de treball com va passar en dues ocasions anteriors. Però el pitjor va se que el darrer director poc o res va fer per salvar l'emissora a canvi de la promesa d'un bon lloc en alguna oficina de Washington esperant la jubilació (tot i que em sembla que no van complir la promesa). Un director ja retirat va intentar salvar-la enviant aquesta carta, demostrant amb detalls que era la millor, al president Bush, però queda clar que el sentit comú no hi era en aquest govern americà, a més aconsellat per la IBB/VOA, que es moria de ganes de treure's la espina que des de 1959 tenia clavada.

- Podeu utilitzar el correu electrònic palsmuseum@gmail.com o millor encara, el llibre de visites.

- Ex-companys i altres persones han col·laborat aportant la majoriade les fotografies, suggeriments, idees i millores. Gràcies a tots.

- Les fotografies estan molt comprimides per a reduir-ne el seu pes que fa que es tradueixi en una pèrdua de qualitat.